Botigues obertes al carrer Santa Clara de Girona el dia de la vaga / Marina López (ACN)

Primer de tot cal dir que soc un manta de manual, que la feina no s’ha fet per a mi i que maleïda l’hora en què Déu ens va castigar a guanyar-nos el pa amb la suor del nostre front. Qualsevol motiu em va bé per a no treballar, i cap excusa millor que una vaga general, gràcies a la qual, a més de no fotre brot, un pot sentir-se revolucionari i fins i tot una mica bolxevic. Una vaga és el millor... tret que sigui governamental. Una vaga secundada pel govern fa arrufar el nas, i més si es tracta d’un govern que només es preocupa de mantenir-se en el poder. Si cal estar sempre contra el govern, amb més motiu cal estar-hi si aquest govern encoratja i justifica mobilitzacions de carrer, alguna cosa fa olor de podrit. En vista de tot plegat, molt al meu pesar, l’11N m’imposo treballar més que mai. Per primer cop em converteixo en esquirol, títol que em faltava en el currículum, al costat dels de botifler, nyordo, fatxa i traïdor.

M’aixeco d’hora per a esmorzar fora de casa,........

© Diari de Girona