Per als homes de la meva generació, que ja hem creuat l’edat dels 70 anys, les vacances més meravelloses van ser les de l’època que érem petits, abans que molts es posessin a treballar a 14 anys.

El curs acabava per Sant Joan i no tornàvem a classe fins al dia 1 d’octubre. La jornada era partida, les classes es feien tant al matí com a la tarda, amb una pausa llarga al migdia per anar a dinar i molts de dotze a una anaven a conferència a casa del mestre per aprendre, així cobrava uns diners, ja que passava més fam que un mestre d’escola.

Durant les vacances d’estiu, en l’enjogassat parèntesi de temps, passàvem els matins pescant, banyant-nos en les basses fins que venia el pagès a tirar-nos rocs, en les gorgues de la riera amb l’aigua gelada que baixava del Montseny, la qual ens deixava els dits balbs i ens aplegàvem abraçats per recollir un raig de sol, que es filtrava per les branques d’una immensa i espessa noguera, també buscàvem nius als arbres i a les teulades. A la tarda al casal d’estiu.

Quins magnífics records, arribàvem al casal amb el berenar preparat, una cantimplora de sucs de fruita o aigua i a la primera hora ens feien entrar en una classe fosca i fresca i molts ens adormíem; el seminarista........

© Diari de Girona