Aquest any vaig escriure un article titulat «Les persones amables», en el qual manifestava la meva estima per la gent educada, servicial i atenta a les necessitats dels altres: homes i dones que, si poden ajudar, no s’ho rumien gaire.

L’altra cara de l’amabilitat, la creu, és l’antipatia. Tots hem conegut i hem patit persones odioses, aspres, sorrudes, ferrenyes i malagradoses: persones antipàtiques. La paraula amabilitat procedeix etimològicament del llatí i té un significat preciós: designa la qualitat d’inspirar o merèixer amor, és a dir, de ser una persona digna de ser estimada. D’aquest mateix origen deriven mots com afecte, estimar i amable.

Si l’amabilitat apropa les persones i afavoreix les bones relacions, la descortesia i l’aspror en el tracte les separen i poden arribar a enemistar-les. D’altra banda, l’antipatia és un sentiment de rebuig, aversió, repugnància o disgust envers una persona, un animal o una cosa que comporta una manca d’empatia i de comprensió cap als altres. El vocable antipatia és un manlleu del grec, format pel prefix anti («contra») i Pathos («sentiment», «emoció» o «passió»); el seu significat, per tant, fa referència a l’absència d’afinitat, d’amistat o de........

© Diari de Girona