Dormia en una habitació al costat del dormitori dels pares i, cada matí, invariablement, escoltava el pare que, quan es despertava, cridava: «Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó i tan neta com la volen!» Si estava d’humor, ho feia un xic més llarg i més irreverent, cosa que molestava la mare que protestava; el pare cantussejava: «Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó i tan neta com la vol, el senyor rector».

L’origen paradoxalment s’atribueix al rector de Vallfogona i la font d’inspiració van ser les bugaderes, que anaven a rentar per les cases i segur que se’ls exigia molt i no es donaven facilitats. Si no hi havia prou sabó, l’esforç humà era més gran, com encara passa en moltes feines. Quan estudiava el batxillerat al Collell, un amic explicava ocurrències i recitava petits poemes del rector de Vallfogona del qual es deia que la majordoma tenia una meta rodona, com el cul d’una mona.

El pare en sabia moltes de dites populars i les contextualitzava amb gràcia, com qui encasta una pedra preciosa en un collaret d’or, en el moment just i en el lloc corresponent. Creia que les coneixia totes i en presumia, perquè era una mica fatu. Cito unes quantes dites, sortides en alguna ocasió de la boca del pare. Aquesta era una que repetia dos o tres cops a la setmana «Hem........

© Diari de Girona