L’altre dia vaig presenciar una escena que no sé del tot si catalogar de grotesca o entranyable. Tot va succeir en una calorosa tarda de maig; sí, en una d’aquestes que ens ha martiritzat les darreres setmanes. Caminava servidor tan panxo pels carrers de la capital fins que de cop i volta va sentir la imperant necessitat d’asseure's en algun racó de la ciutat, l’existència de l’ombra del qual no era negociable. Després d’haver analitzat ràpidament però intensa un parell de possibles........

© BonDia