"No podemos caminar/ con hambre bajo el sol,/ Danos siempre el mismo pan:/ tu cuerpo y, sangre, Señor" (Hambre de Dios. Juan Antonio Espinosa).Avui m'agradaria reflexionar sobre el significat de "tenir fam de Déu". La fam espiritual és la necessitat que emergeix des del més profund del nostre ésser i que ens porta a buscar Déu, a apropar-nos a Ell i a desitjar conèixer-lo cada dia una mica més.A l'Antic Testament, Déu, sentint el clam del seu poble, alimentà els israelites durant els quaranta anys que durà la travessia pel desert. Els envià el mannà. Aquest aliment, que queia del cel i es posava sobre terra, era segons el relat del Gènesi: "Petit com el gebre, blanc, com llavor de coriandre, i dolç com fulles amb mel".El mannà era un aliment perible que s'havia de recollir cada matí abans que el sol no el descompongués. Era un aliment sobrenatural, que apuntava a Crist com la font de vida eterna que ens nodreix i ens guareix. Ell és el........

© BonDia