Serà que em faig gran
Hi ha una frase que diu que tot temps passat va ser millor. No hi estic d'acord. Com a molt, cada temps ha estat, és i serà distint. Una altra cosa és que el present ens agradi, i al final és una qüestió purament subjectiva, ja que cadascun de nosaltres som un univers en si mateix. Ara bé, si intento reflexionar sobre això, la primera reacció que tinc és trobar a faltar el món en el qual em vaig criar, i més enllà de la pura nostàlgia, vàlida i normal que segurament tots posseïm, crec que aquesta nostàlgia obeeix a una sensació que fa temps tinc: aquest ja no és el meu món.Abans que algú tingui la temptació de tirar-me en cara que el món de, per exemple, els anys vuitanta no era bo per això i per allò........
