Durant molts anys hem vist el patrimoni cultural, i molt especialment les biblioteques històriques, com espais gairebé sagrats. Llocs per mirar, però no per tocar; per admirar, però no per usar. El silenci, la distància i fins i tot la incomoditat, formaven part del protocol. El missatge era clar: el patrimoni s’ha de protegir, encara que això impliqui allunyar-lo de la vida quotidiana i de les persones que n’han de fer ús i l’han de preservar per a les properes generacions. 
Darrerament, però, alguna cosa comença a canviar, i diverses institucions patrimonials europees han iniciat un debat sobre com preservar el patrimoni sense allunyar-lo de la gent. Un cas especialment destacat és el del National Trust del Regne........

© BonDia