La violència de gènere també pot ser invisible. I quan ho és, es manifesta de manera subtil, difosa, evasiva. No és expansiva com les violències que escridassen, trenquen i colpegen; i per això mateix no escandalitza la societat. La violència de gènere invisible també pot ser institucional. S’aixopluga desvergonyidament en equilibris fundacionals del passat, s’articula sobre un dogmatisme polític i mostra una indiferència deliberadament temerària: decideix ignorar el dany que causa. És una violència normalitzada, inherent als mecanismes de control i càstig. És a dir, a la coerció.Dir que el teu cos no és del tot teu, és violència........

© BonDia