Hi ha dos poemaris molt evocadors de dues autores properes generacionalment, l’una en castellà i l’altra en català, dos poemaris que ressonen i reverberen en freqüències similars, dos poemaris que empren tot sovint la segona persona quan es dirigeixen al lector/a i que també desdoblen la seva veu poètica en la consciència d’un altre per aconseguir ser l’altre i que, nosaltres lectors/res, siguem la veu poètica. És a dir, que els jocs que plantegen aquestes obres estan relacionats amb posar-se en la pell de l’altre i contemplar-se, i aquí cadascú extreu les seves pròpies conclusions o, si més no, gaudeix del desafiament i del llenguatge. D’una banda el Poesía masculina, de Luna Miguel, del 2021; de........

© BonDia