Vas marxar en primavera florida. Que jo recordi, mai no tenies fred, ni als hiverns més gelats i ventosos. T’escalfava el record de la Maria, els somnis dels futurs projectes, llibres, articles, obres, dèries, la companyia d’amics, de familiars, de seguidors, de ràndoms variopintos, de gats de tots els colors. Talment com les teves talles de Marededeus, estaves fet de bona fusta, frondosa, dura i compacta. Il·luminaves el món amb una flama de vida que mai no s’extingirà. Ens l’has encomanada, pels segles i segles. Eres, i ets, incombustible.El Sant Roc de Montpeller té un gos, el Sant Sergi d’Aixovall té un gat per amic inseparable: amb molta reverència demano a la Santa Església i els seus digníssims representants que no hi vegin cap sacrilegi perillós sinó una expressió sincera de devoció popular a un humil tallista de Meritxell i de Canòlic que va dedicar tres quarts de segle de la seva vida a nodrir l’imaginari de la nostra petita i estimada terra.Estimat Sergi, què nassos ens importa que........

© BonDia