La mort és a la cantonada. Així de cru i així de real. Dues pel·lícules d’èxit d’aquests darrers mesos, Sirat primer i ara Balandrau, vent salvatge (també el documental de fa anys, Balandrau, infern glaçat) ens posen davant del mirall la fragilitat de les nostres existències. Tan preocupats com estem per coses banals i per coses que no ho són tant si en un tres i no res tot se’n pot anar en orris.Això em fa pensar que no estem gens preparats per a quan arriba aquest moment. Fem formacions de tot tipus, algunes que necessitem i d’altres que no tant, però les fem igualment. Reciclatge, en diuen, i en el món laboral cada vegada es demana més. Que no dic que no sigui necessari, però potser en fem un gra massa. En canvi, de formació emocional sobre les coses importants de la vida, res de res, ho donem per fet i no, no en sabem gens.Sort que ara s’han normalitzat les malalties mentals i la gent va al psicòleg o al psiquiatre amb relativa facilitat, però això no ho és tot. Aprendre matemàtiques està molt........

© BonDia