|
Manuel BaixauliEl Temps |
No he volgut llegir el llibre d’aquest autor ignot, de nom impronunciable
Quan els records nous fan que el temps parega més dens
Els difunts i les persones com a cementiris ambulants
El goig de ser partícips de l’aleatorietat de l’escena
La colonització lingüística
El món és dolç si no l'embrutem