Josep Maria Jové: “Cremem victòries d’una manera brutal”

Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”

Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa -EDITORIAL PARTAL

La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?

Rufián i Oltra omplen el parc de Capçalera i fan una crida a unir les esquerres

La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat

Ousman Umar: “Tinc mil raons per a odiar, però he decidit de transformar-ho tot en llum”

Aina Clotet: “Si fos l’home qui tingués quinze anys més, no existiria ni el tema ni la pregunta”

Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut

Ja són 920 morts i prop de 3.000 ferits pels terratrèmols de Veneçuela

Els Estats Units ataquen l’Iran, per primera vegada des de la signatura de l’acord de pau

Els bombers controlen l'incendi de Tiana, que ha cremat 48 hectàrees

Un detingut per l’incendi de Tiana

Cada 28 de juny, quan els carrers de les nostres ciutats i pobles s’omplen de banderes i proclames a favor de l’alliberament sexual i de gènere, val la pena recordar que l’orgull no va néixer ni com una campanya de màrqueting ni com una campanya institucional. Va sorgir dels marges. Va néixer de la revolta. De la desobediència. De persones perseguides, marginades i criminalitzades que van decidir plantar cara. També als Països Catalans.

Perquè la nostra memòria i resistència borda no és ni importada ni subsidiària de ningú: és una memòria nacional. Del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, d’Armand de Fluvià, del Front d’Alliberament Gai de les Illes i el Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià, d’Ocaña, de Silvia Reyes, de les lesbianes feministes que van organitzar-se en la clandestinitat, de les persones trans que van desafiar la repressió franquista i de tantes altres persones anònimes que van obrir camí perquè avui puguem viure amb........

© VilaWeb