Per què el 23-F ara? Els secrets que Pedro Sánchez encara amaga

Magda Oranich: “Voleu tornar a la dictadura? Xavals, perquè no l’heu viscuda!”

Carles Abellán: “Tot anava bé fins que em van donar l’estrella”

El Tribunal Suprem para els peus a Trump en una batalla històrica sobre qui ostenta el poder als Estats Units

Un cap de la policia violador? Els detalls més sinistres del darrer escàndol de Grande-Marlaska

La responsabilitat de Jaume Duch: així ens van girar l’esquena

Natza Farré: “Volia explicar com és ser la germana d’un heroïnòman, no hem tingut veu”

Ramon Folch: “Necessitem uns polítics amb intel·ligència i tremp moral, que siguin capaços de subvertir la tendència”

S’ha mort el colpista Antonio Tejero, el mateix dia que s’han desclassificat els documents del 23-F

Els serveis secrets alertaven el 1981 que una declaració d’independència a Catalunya comportaria la intervenció de l’exèrcit

L’activista de l’ANC acusat falsament d’haver agredit un mosso amenaça d’emprendre accions legals contra Parlon

El New York Times revela que no s’han publicat arxius del cas Epstein sobre la dona que va denunciar Trump

Illa i ERC xoquen pel pressupost al parlament

Actualització: 25.02.2026 - 21:42

“Si existe una probabilidad,(mayor o menor) , dentro del rango de distribución normal de la misma y no aberrante o inexistente, es que dicha probabilidad existe y es razonablemente probable.”

Ho tradueixo per mirar si mentrestant els ulls em perden mida i forma de taronges i puc començar a redactar aquesta mica d’article comparatiu: “Si existeix una probabilitat,(més gran o més petita) , dins del rang de distribució normal d’aquesta i no aberrant o inexistent, és que dita probabilitat existeix i és raonablement probable.”

Que si fos un embarbussament encara hi podríem fer algun retoc, arreglar el desgavell d’espais i puntuació, provar qui és capaç de dir-ho més ràpidament sense entrebancar-se, el que sigui. Però no. No és cap joc i l’estupefacció continua intacta. Els ulls com taronges, també. I escriure així costa.

Potser pensareu o direu que a hores d’ara ja hi hauríem de tenir la pell dura, i hi estaré d’acord, és clar, totalment: de quin peu calcen i quines són les seves pràctiques i intencions i tot. Cap sorpresa. Només que la capacitat o la necessitat o la inevitabilitat d’indignació em continua intacta, malgrat els anys i........

© VilaWeb