De renúncies i confusions
La tertúlia proscrita: "L’OPA espanyola al Tribunal d’Estrasburg" amb Txell Partal, Josep Nualart Casulleras i Ot Bou
La tertúlia proscrita: "L’OPA espanyola al Tribunal d’Estrasburg" amb Txell Partal, Josep Nualart Casulleras i Ot Bou
Junts s’obre en canal a Barcelona amb unes primàries incertes
La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat
EDITORIAL | Gràcies, cantaires: heu fet caure la farsa de la Sagrada Família
El PSC, ERC i els Comuns entomen el possible desgast electoral de la crisi educativa
Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires quan va descobrir estelades entre les partitures
Lluís Puig: “Potser encara veureu algun jutge del Suprem anar-se’n a l’exili”
Dues històries fosques i sorprenents de García-Castellón en el cas Leire i el cas Zapatero
Albert Riba: “Al Vaticà són uns delinqüents”
Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut
Jordi Martí guanya les primàries i serà el candidat de Junts a Barcelona
El negociador en cap de l’Iran menysté les amenaces de Trump: “Per molt que parlin, nosaltres actuem”
Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”
La policia espanyola acusa el jutge Peinado d’especular sobre una fugida de Begoña Gómez amb els escortes
Actualització: 21.06.2026 - 21:43
Temps era temps als millors els va faltar convicció; ara els pitjors son plens d’intensitat.
Un any i escaig després del Primer d’Octubre, en plena ofensiva repressiva, vaig dir, contra l’opinió dels més optimistes de la tribu, que la fragmentació al carrer, la manca de lideratge institucional i civil, i la pèrdua d’iniciativa política, difícil de dissimular amb eslògans, manifestos voluntaristes i altres evidències, demostraven que l’estratègia de l’estat ens aculava a curt termini sense remei. La qüestió principal per a l’independentisme, en aquells moments, era la profunda divisió que patia: avui podem dir que no és capaç de dirigir cap estratègia de trencament amb l’estat. El seu fantasma plana, certament, sobre totes les actuacions de l’estat a casa nostra –el ridícul colonial de la policia a la Sagrada Família n’és una mostra percucient–, però cap direcció independentista........
