menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

De nou al camp de batalla

23 0
24.05.2026

‘La tertúlia proscrita’: ERC rescata Illa mentre el PSOE tremola per Zapatero

‘La tertúlia proscrita’: ERC rescata Illa mentre el PSOE tremola per Zapatero

La monja que va jugar amb foc amb Sixena i que ara es pot cremar

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Contradiccions, herència i informes forenses: les claus de la investigació a Jonathan Andic

Carmen Ortí, una consellera en el laberint

Iolanda Segura: “Si dimarts tornem a perdre el temps, s’ha acabat”

Marc Candela: “Si la consellera Ortí no és capaç de resoldre el conflicte, que hi intervinga el president”

Una història de dol, una història d’amor

Tres restaurants pels quals paga la pena d’endinsar-se al Raval

Alarma arran de l’onada de calor que amenaça amb rècords històrics per al maig a tot l’oest d’Europa

Trump diu que el diàleg amb l’Iran avança però descarta un acord “precipitat”

La UDEF vincula Zapatero i les seves filles amb els fons del rescat de Plus Ultra i revela intents de boicotar la investigació

[VÍDEO] Kika Nazareth oneja una estelada en la celebració de la Lliga de Campiones

Així serà la tercera setmana de la vaga indefinida de docents al País Valencià

Actualització: 24.05.2026 - 22:00

Tot just fa quatre anys, les inversions de l’estat a Catalunya representaven un raquític 35,7% del pressupost pactat i érem en la data límit per a aplicar la sentència del TSJC que imposava un percentatge del 25% de castellà a les aules. En tots dos casos, Catalunya no disposava de cap institució, classe o grup dirigent capaç d’enfrontar-se al repte. Érem –som– en plena degradació dels rèdits polítics, econòmics (!?) i administratius concedits a Catalunya els anys de règim autonomista, les mostres fefaents dels quals es troben a l’informe Fènix acabat de fer públic, encara que subjectivament els seus autors no acabin de fer el pas on hauria de desembocar objectivament una freda lectura del seu treball: si no assolim la independència i fundem un estat, solament queda una degradació humiliant i una decadència imparable. Entretant, però, el sot entre el carrer i les institucions no ha fet sinó aprofundir-se: avui, l’aprovació dels pressuposts de la Generalitat representa, com en cap altre moment, l’ordre falsari de l’autonomisme, que havíem deixat enrere, mentre la lluita de la comunitat educativa al carrer posa a........

© VilaWeb