Pànic al PSOE per la doctrina Aldama: per què l’han premiat si no és un alertador?

Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”

Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa -EDITORIAL PARTAL

Aina Clotet: “Si fos l’home qui tingués quinze anys més, no existiria ni el tema ni la pregunta”

La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?

Josep Maria Jové: “Cremem victòries d’una manera brutal”

Ousman Umar: “Tinc mil raons per a odiar, però he decidit de transformar-ho tot en llum”

La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat

Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut

El clam contra Mazón persisteix vint mesos després en una manifestació a Paiporta

L’Iran adverteix els Estats Units que té el control de l’estret d’Ormuz, després del foc creuat de les darreres hores

[VÍDEOS] Rescatadors d’arreu del món salven persones que feia dies que estaven sepultades pels terratrèmols a Veneçuela

Nou problema a Aliança Catalana: expulsen el candidat a la batllia de Figueres

Actualització: 28.06.2026 - 21:54

La represa del feixisme a Espanya sense complexos no és cosa de quatre dies. Ja el 2019, al cementiri de l’Almudena de Madrid, es van destruir les làpides que recordaven els milers d’afusellats pel franquisme en la immediata postguerra: era la resposta a l’exhumació del cos del Gran Carnisser. Una destrucció que, al costat de prohibicions de concerts, negacions institucionals en favor de les víctimes de la violència masclista, retirada d’ajuts a entitats populars, i altres senyals de repressió oberta des del poder madrileny, seguien el compàs de Vox, enmig del silenci glacial de les esquerres espanyoles sota el pretext de la “qüestió catalana”, que, en nom d’un genèric i pretensiós voluntarisme “no nacionalista”, rebutjaven les protestes contra les sentències pels talls de carreteres “il·legals”. I, mentre el feixisme rampant anava directament contra la base electoral del PSOE i d’Unidas Podemos, el perill es banalitzava, en nom dels “problemes de la gent”, amb una miopia històrica, perquè la crisi no afectava ja les estructures i aliances de poder, sinó les llibertats i els drets fonamentals.

Davant d’aquella situació, la temptació de mirar cap a una altra banda (“no és cosa nostra”, “ja s’ho faran”) era poderosa, però més aviat reflectia una incapacitat per intervenir que cap posició crítica seriosa, com va demostrar la militància d’ERC en donar carta blanca a la seva direcció per a investir Pedro Sánchez a canvi d’una taula de negociació: d’aquella polseguera a l’enfangament actual hi havia un pas, que els antics partits independentistes han anat fent els últims anys, bo i ignorant la història recent del PSOE i el seu paper central en el règim del 78.  La pujada del feixisme a Espanya, sense una oposició ferma i massiva als carrers, és molt perillosa per a Catalunya, perquè coagula les pors, les febleses i les mancances històriques no ja de........

© VilaWeb