En el centre dels problemes de mobilitat que hi ha a Catalunya, hi apareix sempre l'AP-7, que sovint està col·lapsada en molts trams i concentra molts accidents en què estan implicats cada vegada més els camions.

L'altre motiu de preocupació i queixes és Rodalies. Però a Catalunya hi ha un paral·lelisme pràcticament exacte entre alguns dels punts més saturats de la xarxa viària i els de la ferroviària, i per alguna cosa deu ser. De fet, cada nou problema a Rodalies aboca encara més usuaris a l'AP-7, amb autobusos o vehicles particulars, i difícilment es reverteix.

El tram entre Sant Sadurní i Martorell és un coll d'ampolla en el transport a Catalunya, com es va poder comprovar en l'accident de Gelida que implicava, precisament, l'AP-7 i l'R-4.

En les interrupcions cròniques del servei de tren entre Tarragona i el Vendrell, l'única alternativa a l'AP-7 és la C-32, però això vol dir haver de pagar peatge.

El tall de la línia 3 de Rodalies per les obres de desdoblament entre la Garriga i Parets també fa que milers d'usuaris de l'eix Puigcerdà-Vic-Granollers agafin aquesta autopista. Tot i que, de fet, no és pas la principal raó del col·lapse crònic de l'AP-7 entre Parets i Barberà del Vallès.

En aquest tram precís, el problema ve de demanar-li a l'AP-7, a l'altura del Vallès, que faci tots els papers de l'auca –una funció impossible– i les conseqüències són evidents per a qualsevol que hi passi.

L'AP-7 és la via per on han de passar totes les mercaderies que van o tornen de tot l'eix mediterrani, Andalusia i el centre de la Península cap a Europa, com també la dels turistes europeus que es desplacen per........

© TV3 i Catalunya Ràdio