Què hi ha darrere les vagues a l'educació: una crisi més enllà de sindicats i condicions laborals
Una nova demostració de força de mestres i professors al carrer, amb una manifestació unitària a Barcelona i talls a diverses carreteres, fa palès que el malestar del sector és profund i dibuixa un panorama incert sobre com es pot resoldre aquesta crisi educativa, la més llarga dels últims anys.
Amb la quinzena jornada de vaga en un mes, els docents tanquen una setmana marcada pel no contundent a l'acord amb el govern, un nou trencament entre sindicats i una crisi de legitimitat després que les bases hagin qüestionat els seus representants.
La líder del sindicat majoritari, escridassada
Una imatge simbòlica del distanciament entre el col·lectiu i els líders sindicals és la de Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, que ha rebut xiulets d'una part dels manifestants durant el seu parlament de tancament de la manifestació.
Tot seguit, representants dels altres sindicats han pujat a l'escenari i s'han posat al seu costat per donar-li suport.
Pèrdua de confiança entre sindicats
Malgrat aquesta mostra de solidaritat, la unitat sindical —que ja és fràgil per definició— ja fa temps que s'ha trencat, especialment després del 9 de març, en què CCOO i UGT es van desmarcar de les mobilitzacions per centrar-se a desplegar el pacte que van firmar amb el govern.
Des de llavors, la resta de sindicats amb representació a la taula, la USTEC, Professors de Secundària i la CGT, han fet un esforç per redactar propostes conjuntes per a la conselleria, tot i que discrepaven sobre quina postura havien de tenir en les negociacions.
De fet, Professors de Secundària no va assistir a algunes de les reunions amb........
