Creat: 07.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 07.04.2026 | 05:37

La relació que tenim amb els llocs que habitem de vegades és ben estranya. Aquests dies de Setmana Santa ho hem vist, i passa sempre que és festa, al ritme que les grans ciutats es buiden de veïns, s’omplen de forans àvids de trepitjar carrers que no són els seus sinó els d’uns altres. Els primers marxen esperitats per convertir-se en els segons en un altre lloc diferent del seu. Diferent, però no gaire, no sigui cosa… Només a partir d’aquesta darrera premissa es pot entendre en què s’han convertit els centres de les ciutats. A totes hi ha les mateixes botigues, amb els mateixos aparadors, amb la mateixa roba, amb les mateixes sabates. A totes s’hi menja el mateix, pizzes, smash burgers, ramen, poke, sushi i empanades argentines. Sembla un acudit. El turisme que ens prometia la descoberta del que és diferent per curar-nos la curtor de mires i fer-nos ciutadans del món, ens ha dut justament el contrari.

La dietista Marina Ribas, que és eivissenca, constata aquest procés d’uniformització en un dels capítols del llibre que acaba de publicar. Amb un títol ben suggerent, Fer brou per ser lliures, vincula el que mengem amb la identitat personal i col·lectiva, amb el territori i la cultura. I on queda això si tots mengem el mateix?

La cuina ens arrela, perquè al cap i la fi només podem menjar allò que la terra ens ofereix, i perquè ens connecta amb els ancestres, amb els pares i els padrins, sobretot mares i padrines, que ens van alimentar quan érem infants i no ho podíem fer tots sols. A la Marina de can Collet, que escriu i divulga en català, però potser no sabeu qui és per aquesta desgràcia de país nostre trossejat que tenim, se la coneix com la dietista antidietes, tot i que confessa que fa anys en va ser ferma militant d’alguna. Ara en renega i abraça la dimensió cultural que té la dieta més enllà d’influencers sense formació o de suposats estudis científics.

Reivindica cuinar com un acte revolucionari. I si tenim en compte que el propietari multimilionari d’uns coneguts supermercats deia que tenia com a objectiu acabar amb les cuines a les cases, ja podria ben bé ser. Ens van vendre, diu Ribas, que la llibertat era agafar un brou del lineal del súper i, en realitat, potser només és tenir temps per preparar-lo i menjar uns fideus per sopar.

© Segre