Creat: 02.04.2026 | 05:38

Actualitzat: 02.04.2026 | 05:38

El mercat de l’habitatge a Lleida viu una situació de tensió continuada que afecta la vida quotidiana de moltes persones. Segons les dades més recents disponibles, els preus de lloguer a la ciutat han pujat un 13,2% el darrer any, i és la ciutat catalana amb un major encariment dels preus, mentre que la pujada dels salaris es queda molt per sota, un 2,4%. Això fa que la part dels ingressos destinats al lloguer sigui cada cop més elevada, arribant fins al 50% i el 60% en els barris amb rendes més baixes.

Aquesta situació compromet la capacitat d’estalvi, l’estabilitat residencial i, sovint, l’accés a altres drets bàsics com l’educació, la salut o l’alimentació de moltes persones i famílies. De fet, es calcula que un 13% de la població cau en situació d’extrema pobresa després de pagar el lloguer, i el 45% de la població que viu de lloguer està en situació de risc de pobresa i exclusió social.

Al mateix temps, però, Lleida s’anuncia als portals d’inversió com una de les capitals més rendibles per a les inversions immobiliàries, amb un índex de rendibilitat que supera clarament els dels valors de renda fixa i també la mitjana dels de renda variable.

És a dir, l’habitatge a Lleida és un bon negoci per a alguns, però un maldecap per a moltes famílies per a les quals el lloguer és una despesa massa elevada.

Per això, és important que els poders públics facin el que diu la Constitució: establir normes per fer efectiu el dret a l’habitatge digne i adequat, regulant el sòl d’acord amb l’interès general i impedint l’especulació.

Això inclou un ampli ventall de polítiques possibles. Com ampliar el parc públic d’habitatge. O incentivar la posada en lloguer dels habitatges buits, entre 1.500 i 5.000 a Lleida, segons les fonts. O limitar la pujada de preus, especialment en el cas de propietats de grans tenidors, la major part empreses, que a Catalunya cada cop concentren més volum de propietat.

I això és el que proposem que es faci des de totes les administracions. Amb un impuls de la promoció de nous habitatges de protecció pública i de preus assequibles, com es comença a fer. Però també amb mesures amb impacte a més curt termini.

Mesures com les que hem reclamat a l’ajuntament en una moció aprovada la setmana passada, que demana campanyes informatives sobre els drets de llogaters i la regulació del mercat de l’habitatge. Detecció de pisos de grans tenidors que es mantenen buits o que es lloguen a preus per sobre dels marcats per a un mercat tensionat com és el de Lleida. I acció per evitar que això es perpetuï.

I amb mesures com el decret de pròrroga dels lloguers que ha aprovat recentment el govern d’Espanya per garantir que, en un moment en què els aires de la guerra ens tornen a portar vents d’inflació, es contingui la pujada dels preus de lloguer. Una mesura que a Lleida es calcula que pot afectar uns 5.000 contractes de lloguer, unes 5.000 famílies, que amb aquesta mesura veuen garantida la pròrroga dels seus contractes, amb pujades màximes del 2% en pisos de grans tenidors, amb més marge de negociació en el cas dels pisos de petits propietaris.

Aquest decret s’haurà de validar al Congrés a finals de mes –mentrestant està vigent i els llogaters poden sol·licitar aquesta pròrroga per dos anys en els seus contractes. Esperem que els diputats i diputades emetin el seu vot pensant en les 5.000 famílies lleidatanes, les 300.000 catalanes, les 1.200.000 al conjunt de l’Estat, que han de renovar el seu contracte de lloguer aquest any o el que ve i que estan esperant poder mantenir els seus lloguers sense l’ensurt de pujades de preu inassumibles.

© Segre