Creat: 25.03.2026 | 05:37

Actualitzat: 25.03.2026 | 05:37

La cosa va així. I no pas d’una altra manera. Seuen a taula. Pares i criatures. Ai, que arriben els padrins. No paren de garlar. Fixeu-vos-hi. Un es diu a l’altre. I l’altre al de més enllà. Grans i petits són més que un club. Però hi ha un moment que tot fa bum.

Arriba el cambrer i els hi diu el que diuen tots els cambrers del món mundial i sideral. Això: què volen? Només hi ha una cosa. Que els hi parla en castellà. I ells li contesten tot en castellà. S’han passat tota l’estona parlant en català entre ells. I en un clic tot és en castellà: un agua, un zumo, una patatas, unas aceitunas… I el que faci falta.

Tot es juga aquí. Enlloc més. En aquesta geografia ni lleis, ni administracions, ni amulets de cabra daltònica. Si tu canvies: tot canvia. Mentre això passi no canviarà res. El noi aquest entén el català i si no l’entén l’ha d’entendre. Així, per què li parleu en castellà? Perquè sou menys? Perquè sou inferiors? Perquè no sou prou? Per què? Eh?

Perquè els xiquets de la taula senten el que fan els grans i ho reprodueixen. Perquè la taula cada cop serà més soliua, aïllada, perduda. És molt curiós que quatre, cinc, sis persones, xerrin català entre elles i quan arriba una altra persona ho capgiren tot. Fa anys que això no té solució, remei, o herba miraculosa. Però després de temps inhalant desllorigadors nasals creiem que podem trobar una sortida benefactora.

L’eixida és que tots, des del primer moment, conversin en una única llengua. Com a resolució democràtica hauria de ser el castellà, ja que uneix més. I així tot resolt. Partim d’una base perquè no hi hagi confusió. No fos cas. Però per una qüestió, també democràtica, si algú volgués parlar en català podria fer-ho. Senzillament hauria de demanar-ho. Amb uns dies d’antelació. Una instància, una sol·licitud, un paper. I es revisa. S’avisa l’establiment, el cambrer. Tot acompanyat del que es voldrà: una cervesa, calamars, un sugus de pinya… Així el professional de les taules tindrà temps de traduir-ho. D’aprendre-ho, de memoritzar-ho. No fos cas. Que li pogués produir algun mal neuronal. Que li pogués perjudicar el dia a dia, el futur, la vida. Penseu-hi.

Tots hi sortirem guanyant. Al capdavall, i al capdamunt, una llengua no és tan important. I el català, menys. Serveix per a poc. Fixeu-vos-hi que tothom el dona, el regala, el canvia. Sempre és millor la llengua dels altres. I tu no vals res.

© Segre