Cinquanta anys després de la construcció de la presa de la Baells (inaugurada el 1976 per uns reis d’Espanya acabats d’estrenar com a monarques), la construcció ara d’una mena de «pis de dalt» amb aigua de pujar i baixar al Pla de Clarà va forçant tothom a mullar-se.

Els penúltims a fer-ho (en contra) han estat els veïns de La Nou i de Vilada. Ara mateix només queda per definir-se la CUP: amb les bases en contra i potser no tant en el seu vessant diguem-ne institucional. A hores d’ara als veïns dels dos pobles que han votat «no» només els fa costat (o a l’inrevés) els ecologistes d’esquerra del Grup de Defensa de la Natura. Tenen al davant un exèrcit d’institucions, empreses i aviat la majoria de la classe política. Als promotors els acompanya amb rotunditat la Generalitat, amb el compromís d’invertir-hi diners públics per ser-ne tenidora d’un 10% i potser arribar algun dia al 20%. Després de la consulta popular amb resultat negatiu, la consellera del ram ja ha apel·lat a «l’interès general» després d’esmentar per diplomàcia buida el «respecte a la voluntat dels votants». Ella ha passat a la pàgina del sí fa temps.

També ho va fer Urbici Malagarriga, l’alcalde de Cercs. Al final no va convocar la votació com als altres pobles directament afectats i dona suport públic al projecte hidràulic. A canvi, la firma explotadora de la central aportarà un parell de milions d’euros per ajudar a desmuntar la tèrmica local i potser altres prebendes per al municipi.

Els polítics del Consell Comarcal del Berguedà afirmen estar en «període de reflexió». Realment estan veient com ho fan per mostrar-se tots a favor i donant temps als cupaires. Al govern comarcal hi són tots (ERC, Junts, CUP i Més per Gironella) llevat del PSC i la històrica batllessa d’Avià. Formen una mena de govern d’unitat i la «reflexió» abans esmentada és per ajustar-se a les sensibilitats de tots envers els seus electors i els dubtes de la CUP. La consulta als dos pobles ni era vinculant ni ha fet tremolar les cames al govern de Catalunya, però era l’excusa dels partits locals per posar-s’hi de perfil.

Aviat han de sortir d’aquest cau comunicatiu, però la CUP viu en una disjuntiva de les seves. Els portaveus de les plataformes contràries exposen tota la carpeta de greuges, perills geològics i altres amenaces per al «territori». La seva base ideològica i de votants és la mateixa dels que governen des de fa onze anys a Berga i set a Olvan. És una gran incomoditat per a qui li correspon, en nom d’aquesta agrupació política, viure la realitat des de dins del «sistema». Si no volen decebre, tots i sobretot ells (els representants de la CUP) hauran de posicionar-se clarament. A favor (el previsible) o en contra (el poc probable fins i tot per a ells). I en aquesta ocasió empatar o tocar el violí no servirà.

© Regió7