Passats els primers dies i les primeres reaccions del pacte entre Junts i Avenç Nacionalista a Manresa ja comença a ser de rebut que tant mitjans de comunicació com partits polítics deixin de qualificar d’extrema dreta allò que no ho és, senzillament perquè no els agrada o perquè no els convé que aquesta coalició sigui guanyadora. La ciutadania està tipa de la desqualificació política i vol que li expliquin les coses tal com són. El pacte entre Ramon Bacardit i Sergi Perramon no és una suma improvisada ni una operació tàctica de curta volada, sinó que neix perquè fa massa temps que Manresa acumula símptomes de desgast i manca d’ambició i perquè la necessitat d’impulsar un canvi de rumb per revertir la situació s’ha convertit en urgència. I aquest és el primer compromís compartit: posar Manresa al centre de totes les decisions. Parlem d’una ciutat que necessita: habitatge per als seus joves, recuperar la seguretat als carrers, combatre el frau al padró, abordar les ocupacions il·legals, revitalitzar el comerç, regenerar el seu centre històric, endreçar i netejar l’espai públic i tornar a generar oportunitats econòmiques. Reptes que massa sovint s’han gestionat sense la determinació ni les prioritats adequades. Davant d’això, aquest acord té la voluntat de governar, de prendre decisions i d’assumir responsabilitats, però també té una segona dimensió que no es pot obviar: l’acord vol ser una coalició de partits i voluntats nacionalistes de la ciutat. I això no és un detall menor, és un element definitori. En un moment en què el país viu una clara desorientació política, amb part de l’independentisme desdibuixat o subordinat a interessos aliens, hi ha qui manté una posició clara i coherent. Junts per Manresa i Avenç Nacionalista, i qui s’hi vulgui afegir, representen aquesta voluntat de no renunciar a res: ni a la ciutat ni al país. Perquè governar Manresa també és decidir des de Manresa. És tenir veu pròpia, criteri propi i ambició de país. És entendre que la ciutat ha d’exercir de capital del Bages i motor de la Catalunya central i que no pot viure d’esquena al país ni resignar-se a ser una peça menor dins d’un engranatge polític que sovint li és aliè. I és precisament aquesta doble mirada —ciutat i país— la que dona sentit a l’acord. Perquè voler que Manresa sigui millor vol dir també voler el millor per Catalunya. I perquè difícilment podrem construir una ciutat forta sense un país que també ho sigui. Aquest és, en definitiva, un pacte per sumar, per construir i per avançar. Un acord que no neix contra ningú, sinó a favor de Manresa i Catalunya, que aspira a generar una nova etapa basada en el sentit comú, el rigor, l’ambició i la confiança. Tant Bacardit com Perramon tenen molt clar que governar no és acumular projectes ni titulars, sinó saber què cal fer primer i fer-ho. I Manresa fa massa temps que no encerta les prioritats. Al final, la pregunta és molt simple: volem continuar igual o volem començar a canviar les coses?

© Regió7