L’economia de l’espai s’ha convertit en un dels camps més prometedors del segle XXI. El 26 d’agost, la nau Starship de l’empresa aeroespacial SpaceX, propietat d’Elon Musk, va assolir amb èxit el seu desè llançament de prova, un esdeveniment que dos milions de persones van seguir en directe per internet. El coet, compost pel propulsor i la nau, es va enlairar des de Texas i va caure a l’oceà Índic una hora més tard. La importància d’aquest fet no és només tecnològica sinó sobretot econòmica. Si amb els antics transbordadors de la NASA enlairar un quilogram costava més de 65.000 dòlars, amb el nou vehicle de SpaceX la xifra es redueix a menys de 1.500 dòlars, una disminució superior al 98% que obre la porta a nous mercats i oportunitats de negoci.

L’espai ha passat de ser un escenari de prestigi geopolític a esdevenir un mercat global. La NASA continua essent la gran potència, amb un pressupost de 23.000 milions d’euros anuals, però la Xina ja ocupa el segon lloc amb 8.900 milions, seguida de l’agència europea amb 6.400 i la russa amb 1.920. Aquesta competència es tradueix en fites notables: l’any 2019 la Xina va fer aterrar el giny Chang’e-4 a la cara oculta de la Lluna i, el 2021, el robot Zhurong a Mart, amb l’objectiu declarat de situar astronautes sobre la superfície del planeta vermell el 2033. Les xifres globals confirmen la magnitud del fenomen. L’economia espacial pot assolir el bilió de dòlars en pocs anys. La........

© Regió7