Trinidad Garrigues Ortí. / L-EMV

La vessant heteropatriarcal del sistema en el qual vivim actualment implica una violència estructural cap a les dones, pel fet de ser dones, que s'agreuja en situacions de guerres, conflictes o catàstrofes. I la guerra en Espanya, amb la dictadura franquista que va seguir durant prop de 40 anys, no va ser cap excepció a esta cruenta lacra. Al contrari, les dones varen ser víctimes d'aquesta violència i, en molts casos, la varen patir doblement per la seua situació de més vulnerabilitat ja que no tenien opció a cap defensa. A més, aquest maltractament va ser silenciat, amagat i oblidat: altra forma, més dura si cap, de violència.

Així es demostra en el cas de la torrentina Trinidad Garrigues Ortí, la dona afusellada en agost de 1939 en el terrer de Paterna de la forma més injusta.

Un Torrent de Dones ha tret a la llum aquesta cruel història, a través d'una intensa investigació en arxius oficials de tota mena, de testimonis diversos i d'altres fonts, que ens han permés reconstruir uns fets que calia rescatar, denunciar i divulgar. Calia fer-ho per la seua família, que ara coneix una part de la seua pròpia història que les circumstàncies havien forçat a amagar, i també per tota la societat, perquè recuperar la memòria històrica és enfortir la democràcia. Per això, Un Torrent de Dones vol posar de manifest la història de Trinidad en un exercici de pedagogia de la memòria, amb l'objectiu que estos fets no es tornen a repetir mai.

Trinidad Garrigues Ortí, es dedicava a fer tasques domèstiques per a algunes famílies i altres pròpies de la gestió del Motor de Sancho, on vivia amb el seu marit, Gaspar Escorihuela Llorca, i els seus dos fills Trinidad i Gaspar. No havia comés cap delicte. Era una veïna normal i corrent que, no obstant això, va ser jutjada per un tribunal militar de forma absolutament injusta, en un procés sumaríssim sense garanties, que va tindre com a conseqüència la seua condemna a mort. No se l'imputaven ni delictes de sang ni de cap altra mena, ni tan sols activitats política, com queda establert en el juí sumaríssim i en la sentència. Sols s'havia defensat del colp d'un guàrdia quan esperava als peus de la torre per a vore al seu marit, que estava allà empresonat.

Era agost de 1939 i l'Estat espanyol ja no estava en guerra; teòricament eren “temps de pau”. Malgrat això, Trinidad va ser detinguda i, en pocs dies, va acabar afusellada en el terrer de Paterna, assassinada, per a passar després a una fossa comuna del cementeri d'aquesta ciutat. Ella va ser una de les primeres persones en patir este contrasentit, però a Trinidad la seguirien moltes més durant 20 anys. Cal que destaquem que, de les 2.238 persones que varen patir la mateixa situació en aquell camp de tir, almenys un total de 20 eren dones, com ara reflecteix l'exposició “Roses de Paterna”, que es mostra en la Casa de la Dona del consistori.

El crim contra Trinidad Garrigues Ortí no va ser sols una violència contra ella; quedaren òrfens un fill i una filla de curta edat, que varen patir també les conseqüències de perdre a sa mare d'eixa forma tan dolenta. Per tant, no només es quedaren sense l’afecte matern, sinó que tingueren una vida amb menys oportunitats i amb molts més entrebancs en el dur context d'una postguerra i una dictadura. I, sobre tot, viviren en un marc de silenci plé d’interrogants.

Per tot això, Trinidad Garrigues Ortí mereixia que la seua història es coneguera i es reconeguera. I també mereixia un acte de reparació i des d’Un Torrent de Dones hem posat tota la nostra energia i la nostra determinació perquè així fora.

Un Torrent de Dones agraeix totes les mostres de suport que estem rebent, des del dia que vàrem fer públic el cas i al llarg d’este procés, a través dels mitjans de comunicació, així com totes les col·laboracions del teixit memorialista i de diferents organismes i institucions, que ens estan permetent ampliar la informació sobre ella i tot el que va passar.

Per reconèixer i visibilitzar la història de Trinidad Garrigues Ortí, Un Torrent de Dones li retrà homenatge el divendres, 17 d'abril, a les 19.30 hores, en el Museu de l'Horta Sud, l'espai comarcal que guarda la nostra memòria. Gaudirem l'actuació del Cor Dona Veu, que ha donat suport també a la nostra iniciativa des de l'inici. Serà un acte d'estima i respecte, de reparació per part de la societat civil, que és obert a la ciutadania. Serà també un acte de democràcia i un clam per la pau sempre.

© Levante