Imagen de aglomeraciones en las Fallas de València. / J.M. López

Quan conduïsc per una ciutat que desconec i veig el senyal de trànsit que diu “Totes direccions”, respire alleujat i dic: tranquil, m’ha perdut però vaig per bon camí. En canvi, quan circule per València en Falles no sé mai per on vaig. Tornar al lloc d’on he eixit és impossible, encara que per a no perdre’m tire molletes com el Patufet del conte. Ja pots ser hàbil sortejant obstacles; quan no és una carpa és un carrer tancat, i quan no és una paradeta de bunyols o una barra de bar és una berbena o qualsevol altra activitat festiva. En Falles els obstacles semblen requisits. Vaja, que si vas en vehicle pel cap i casal ho tens més agre que Perry Mason en una cursa d'obstacles.

La política municipal de mobilitat en Falles és el paradigma d’un fracàs en la recerca de l’equilibri entre les demandes contradictòries dels ciutadans, entre aquells que estan de festa i aquells que han d’invertir més temps per anar i tornar al treball. Corregir institucionalment aquest desequilibri és gairebé una gesta política, ja que es tracta de buscar l’equilibri impossible de deixar content tothom sense desairar la voluntat de ningú. Tot i això, com advertia Charles Taylor, "governar una societat significa recrear contínuament un equilibri entre requisits que es menyscaben uns a altres, trobant constantment noves solucions conforme els vells equilibris queden anul·lats".

Einstein deia que no hi havia cap problema sense solució, i com que tota solució comença reconeixent que hi ha un problema, que l’adopten seguint l’adagi llatí “Ned quid nimis” (res en excés). No participant en eixa subhasta d’exageracions en la que tothom se sent legitimat a participar-hi: a veure qui munta la carpa fallera més gran, qui fa la mascletà més sublim, qui tira la traca més llarga: 50 metres, 100, 500, 1000. Qui en licita més? Ningú? Adjudicat! És la tirania de l’exageració. Les activitats populars —excessives i successives— són com l’aigua per a la planta: si en falta se seca, si en sobra se podreix.

Suscríbete para seguir leyendo

© Levante