Josep Benet va definir el 1939 com un any zero per la voluntat d’anorreament del món republicà juntament amb el desig de construir un nou ordre totalitari en un context internacional que seguia aquest viarany i en el qual el nacional socialisme alemany i el feixisme italià marcaven la ruta.

Si el nacionalisme català –i el fet diferencial sobre el qual estava construït–, ni que fos autonomista, fou un dels enemics del règim a abatre, l’altre adversari fou la mateixa tradició liberal i republicana espanyola i catalana amb els seus derivats socialista, comunista i anarquista, en particular aquells que havien assajat una revolució social a Catalunya durant la guerra. D’aquesta forma l’aparell repressiu franquista, militar i civil es posà en marxa d’immediat i segà vides, empresonà, imposà sancions i confiscà bens amb tota una sèrie d’organisme que culminaren amb les disposicions de la Llei de responsabilitats polítiques de febrer 1939 i la constitució del Tribunal de responsabilitats polítiques.

De fet el Franquisme va apuntar al cor de la modernitat que era la........

© La Mañana