El centre de rentat Elefant Blau de Figueres. / GM

Tant se val on ni l'hora, cada dia estem més desprotegits. Estic molt enrabiada amb aquestes persones que apareixen sense avisar per l'esquena, s'aprofiten de la teva bona fe i et roben sense escrúpols les teves pertinences, vulneren la teva intimitat i, sense donar la cara, sou uns covards. A tots ells els donaria una bufetada forta i amb ganes.

Doncs el que em va passar a mi dijous passat, es veu que li passa a molta gent. Però algú hauria de dir-ho: som víctimes d'un sistema que no funciona. Et roben, fas la denúncia i després no passa res; amb una mica de sort, t'envien per correu algun document que s'ha trobat qui sap on. I seguim endavant.

Jo em considero una persona pacient, amb empatia amb els altres i sobretot amb aquelles persones més vulnerables; ho he fet també per professió durant molts anys. Per això, quan algú pateix i puc, dialogo, m'interesso, soc més d'oferir un entrepà que de donar diners. M'agrada parlar cara a cara i preocupar-me pel que els passa a les persones que pateixen.

Quina mena de persones sou, si aneu d'amagat, enganyant i aprofitant un moment de distracció per fotre el dia enlaire a persones innocents? No sé si ho feu per iniciativa pròpia o us deixeu entabanar per algú altre; això encara és més patètic... Sota identitats falses, cotxe de lloguer, etc.

"Els llibres que hi havia a la meva bossa, que em vau sostreure, us aconsello que els retorneu a la biblioteca de Figueres, que és on pertanyen"

"Els llibres que hi havia a la meva bossa, que em vau sostreure, us aconsello que els retorneu a la biblioteca de Figueres, que és on pertanyen"

No podem canviar el sistema que no funciona si no hi ha un esforç col·lectiu; hi ha maneres, creieu-me, de sortir de les situacions difícils i apuntar-se al carro de les oportunitats i fer una vida més fàcil i correcta. Més justa per a tothom.

Segurament no llegireu aquesta carta, o potser sí i se us remou alguna cosa -tant de bo-. Em refereixo a vosaltres dos, que no sé com us dieu; estaria bé que hi penséssiu... una manera diferent d'anar per la vida, sense robar... què us sembla?

Els llibres que hi havia a la meva bossa, que em vau sostreure, us aconsello que els retorneu a la biblioteca de Figueres, que és on pertanyen. Us feu el carnet i utilitzeu el servei de préstec, que val molt la pena...

Quan em passi l'emprenyada, potser fins i tot faria un cafè amb vosaltres i arreglaríem el món.

© Empordà