Ara que més al nord, en una part del que històricament és Catalunya, han començat a fer una consulta per triar el nom del seu departament, m’ha vingut al cap el dia que la Judit Pujadó i jo vam anar fins a Illa, a la plana del Riberal del Rosselló, perquè volíem fer unes fotos de la tomba de Josep Sebastià Pons. Fa més de quinze anys, d’això. Tot just si estàvem preparant Tombes i lletres, el primer llibre que vam editar. Uns dies abans, pensant que havia de preparar-me, vaig llegir l’Homenot que Josep Pla va escriure sobre Pons, el millor poeta i el millor escriptor del segle XX a la Catalunya del Nord. No és ni de bon tros dels millors Homenots de Josep Pla, però és en aquest text que vaig saber que Pons parlava en francès amb la seva família i que va aprendre català gràcies a Françoise, una minyona d’Illa. Just el mateix que havia passat a Frederic Mistral amb el provençal o amb l’occità seixanta anys abans. Però això Pla o no ho sabia o no ho esmenta.

Fins a mitjans del segle passat, el català era ben viu al Rosselló, es parlava, però no es valorava. El parlaven els avis paterns de Corbera de Josep Sebastià Pons, les minyones, els companys de col·legi, tothom........

© El Punt Avui