Ha circulat molt l’estudi elaborat per l’Institut Reuters i la Universitat d’Oxford sobre les maneres que té la societat d’informar-se i molt particularment a l’entorn de l’escletxa que s’observa entre les generacions de més de 50 anys i les més joves. És cert que les generacions més joves ja no s’informen a través dels diaris, de les ràdios i dels telenotícies, i que els seus canals de comunicació són les xarxes socials. Però l’estudi desmenteix una afirmació que fins ara s’havia acceptat com a certa: els joves estan informats, els joves s’interessen per la informació... només que ho fan per canals on, ara mateix, hi abunda més la desinformació, la demagògia i el complotisme que no el rigor i la veracitat. El repte és com incidim en les xarxes socials perquè la creació de l’imaginari col·lectiu es mantingui en el marc de progrés, justícia, llibertat, coneixement... que la humanitat ha anat conquerint, sovint a còpia de revolucions i lluites doloroses. D’aquest estudi se’n desprèn esperança, però no sense dificultats. El repte és enorme, perquè el potencial formatiu i deformatiu que tenen les xarxes socials no es pot compensar només amb l’etapa de l’educació obligatòria. No es pot pretendre que corregir aquest desequilibri rampant sigui responsabilitat dels mestres i de l’escola, i que els actors públics –siguin influenciadors, polítics o intel·lectuals – no n’hi tinguin cap. Hi som a temps, però cal actuar diferentment, no només des de l’espai públic: també des de l’esfera privada, particular de cadascú.

© El Punt Avui