Fa just cinquanta anys, entre el 16 i el 23 de febrer del 1976, el rei Joan Carles I va haver de venir a correcuita al país –era la seva primera visita oficial com a monarca ja proclamat– a “apaivagar els catalans”, en paraules del corresponsal de Le Monde. Unes setmanes abans, els dies 1 i 8 de febrer, havien tingut lloc les històriques manifestacions a Barcelona amb el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. Les dues primeres parts estaven en camí de resoldre’s, tot i que d’una manera maldestra i amb una enorme pressió de les potències occidentals, però l’encaix de la tercera feia anar de corcoll i sobretot creava incomoditat a un govern farcit de franquistes fins que no van trobar la fórmula màgica: cafè per a tots.

La visita del rei va ser, doncs, una mascarada liderada per fariseus, hipòcrites i funcionaris de la vella escola que en el fons no tenien cap intenció de convertir Catalunya en un territori autònom. Calia sobretot solidificar la figura del Borbó com a successor legal de Francisco Franco a la terra on els republicans van resistir més temps. Les cròniques periodístiques dels dies posteriors a la visita definien l’esdeveniment com un passeig triomfal del Borbó, que va ser rebut per les autoritats franquistes a Barcelona, Lleida, Cervera, Tàrrega, Bellpuig, Mollerussa, Bell-lloc, Girona, Olot, Berga, Manresa, Tarragona i Cornellà. En aquell moment encara no hi havia hagut eleccions democràtiques en cap àmbit. Tot........

© El Punt Avui