No va començar com una revolució. Va començar com una eina més, una curiositat que proves avui i oblides l’endemà. Ara és a tot arreu. Treballo com a enginyer de programari sènior i el canvi ha estat massa ràpid per assimilar-lo bé. Fa uns dies la IA era opcional; avui és el criteri silenciós amb què es decideix qui suma i qui resta. No t’ho imposen de cop, t’hi empenyen: un comentari, una recomanació, una comparació amb aquell company que “va més ràpid”. I al final ja no cal que ningú ho digui en veu alta: si no hi entres, quedes fora.

I és difícil resistir-se quan veus que rendeix. No és màgia, però és prou bona i, sobretot, molt més ràpida. I en un entorn on tot es redueix a temps i costos, això pesa més que qualsevol altra cosa. El problema no és només què fa la màquina, sinó què deixem de fer nosaltres. Cada vegada pensem més superficialment,........

© El Punt Avui