Ens repeteixen una vegada i una altra que som lliures, que vivim en democràcia, que tenim drets. Però, avui, aquests drets són com un pis al centre de Barcelona: cars, exclusius i reservats per a uns pocs. El deu per cent de la població concentra el vuitanta per cent de la riquesa, mentre la resta comptem cèntims per pagar el lloguer o l’autobús. Mentre tu no saps si demà podràs arribar a la feina perquè el transport públic no funciona, Elon Musk juga a ser déu amb el PIB de Portugal a la butxaca. I encara hi ha qui diu que tots tenim les mateixes oportunitats.

La llibertat és una paraula preciosa, però està hipotecada fins a les celles. Les lleis no serveixen per protegir-te, sinó per garantir que els de sempre continuïn manant. Es creen normes per controlar els pobres i trampes legals per blindar els rics. I tu, mentrestant, et repeteixes que,........

© El Punt Avui