La personificació d’un trop o figura retòrica és un fenomen no pas inèdit en la història del poder: (polític, econòmic, religiós, militar, tecnològic, financer, etc.) dels cèsars, emperadors, cabdills, faraons, papes, reis, dictadors, tirans... i tota la patuleia de manaires patits al llarg dels segles i en tants països amb el desplaçament de tots els límits raonables de la decència.

I heus aquí el primer trop que ens interessa, la sinècdoque en acció: prendre o citar la part, posem el president dels Estats Units, pel tot, Amèrica. El singular, el mateix individu, pel plural, els ciutadans o el poble americà. L’abstracte, les idees, pel concret, l’òrgan del cervell. La matèria, propaganda, per l’obra, la pau (de mentida). L’espècie, Homo sapiens del costat bestial, pel gènere, la humanitat amb consciència.

I vet ací un altre trop en marxa, la metonímia: prendre la causa, la voluntat personal del president susdit, per l’efecte o conseqüència, l’ordre –desordre– mundial. L’autor, el mandatari, per l’obra que el caracteritza i distingeix, el poder absolut i l’obscena, criminal riquesa. El nom propi, Donald Trump, pel comú, tothom o tot el món. El lloc, el Despatx Oval de la Casa Blanca –o la sumptuosa residència blindada de l’amo–, per l’activitat que s’hi realitza, arreglar –o millor dit, espatllar– la vida de la gent.

I així van xalant el dirigent executiu, el capo i la seva trepa de gàngsters, passant pel món fent el mal sub ratione boni, a fi de bé. I és més que probable que, de totes aquestes figures retòriques que en el comandant en cap de l’imperi ianqui prenen cos, Mister (F...) Great America no tingui ni la més remota idea del seu significat en el curs del dia a dia públic. En el privat, només els dimonis saben què trama i manega.

Però del que no hi ha cap dubte és de quines són les males arts polítiques i geoestratègiques que aital egòlatra cercabregues empra per seguir fent (i sortint-se amb) la seva, al costat de la camarilla d’assessors, ideòlegs i estrategs aduladors que l’envolten i li donen suport. Les elits tecnooligarques dominants que ja es preparen els seus luxosos búnquers privats per anar-hi volant amb uns jets no menys privats el dia o la nit que tot peti i que de totes les guerres, danys i desastres del món ja no en quedin ni els mals menors: caos i desigualtats en grau superlatiu, l’absurd tocant fons i confonent-se a si mateix en un infinit forat negre.

Construir un fals relat motu proprio tot convertint-se personalment en una figura retòrica, és una malèvola, perillosíssima maniobra que desfigura tota realitat històrica. I viure en mode quid pro quo permanent: gravíssim, fatal error de prendre una cosa –la veritat– per una altra –l’EGO.

© El Punt Avui