La gàbia sense barrots
No vull parlar només del Plater, ni de l’Anacat, ni de Revolta Pagesa. Vull parlar d’una sensació d’ofec que comparteixen pagesos, autònoms, petits empresaris, treballadors i famílies que produeixen, paguen i intenten tirar endavant, però noten que el sistema no els protegeix.
En una reunió de Revolta Pagesa s’ha parlat de municipis afectats i d’aquesta manera de vestir decisions polítiques amb llenguatge tècnic: transició energètica, equilibri territorial, protecció de la natura, interès general. Tot sona bé en un document oficial. Però el territori no viu a dins d’un PowerPoint. És terra, aigua, camps, explotacions, famílies, memòria i economia real.
El Plater és greu perquè toca l’energia. No estic en contra de les renovables. Treballo en aquest sector i crec que necessitem una transició energètica real. Però em revolta veure com una oportunitat de democratització energètica pot acabar convertida en una nova arquitectura de concentració de poder.
Les renovables no haurien de ser només un canvi tecnològic. Hermann Scheer ja ho........
