Llach, Isaac, la Dharma i el senyor Feliu Matamala

Vigília de Sant Jordi. Tarda i nit visc amb emoció el concert organitzat amb motiu del 50è aniversari de la sortida del diari Avui. Va ser el 22 quan es va fer el primer diari i, encetat el dia de Sant Jordi, van sortir al carrer els primers exemplars. Cinquanta anys després la gent d’El Punt Avui som a l’Olímpic Arena de Badalona per celebrar-ho, com fa una setmana ho vam fer a l’Auditori de Barcelona, amb cinc presidents de la Generalitat i set presidents del Parlament representant el país i homenatjant diverses persones que, des de llocs molt diferents, van permetre la sortida i la publicació del primer diari en català després de la República. M’emociona escoltar cantar el farmacèutic Vilaplana conegut arreu amb el seu nom artístic de Joan Isaac. Està en forma. Animal d’escenari, ens regala dos cançons molt apropiades: Història d’un diari i A Margalida, pensant en Salvador Puig Antich i repetint, perquè no s’oblidi, allò de “bandera negra al cor”. I després, com a l’Auditori, Lluís Llach. Què dir d’un home que es va retirar al seu moment però que hi és sempre que se’l demana i ell creu que hi ha de ser. Quin luxe. S’autocollona, com a bon empordanès, amb allò de la geriatria, però continua emocionant diverses generacions. Sap dir les seves cançons i, torno a utilitzar la paraula, ens va regalar dues cançons que són himnes i que, malauradament, continua sent necessari recordar i cantar: “Companys, no és això”, ens va dir i tots plegats vam demanar “Que tinguem sort”. Gràcies, com gràcies cal donar a la Companyia Elèctrica Dharma. Sensacionals, sembla que per a ells no passin els anys, van fer moure la gent i ens van emocionar i recordar els Fortuny que ja no hi són però que encara estan presents a la seva música. I gràcies també a Jordi Batiste i Gerard Quintana i aquelles cançons de fa dècades, aquells Miralls de Dylan que ens van transportar a temps no sé si millors, però que tots érem més joves. I gràcies al compositor i antic membre de Txarango, Sergi Carbonell, a qui volem veure trepitjar escenaris, i a Els Amics de les Arts en el seu vintè aniversari, amb un espectacle tan seu i tan diferent que ja és nostre. Una nit màgica. Vaig recordar que tal dia com el 22 d’abril, del 2009, va rebre la creu de Sant Jordi el senyor Feliu Matamala. El senyor Matamala seria un exemple perfecte dels personatges que van fer país, que van treure un diari, que van ajudar a parir i a mantenir una llibreria que només ven llibres en català, Les Voltes, a Girona. El senyor Matamala és un exemple de com viure la catalanitat i ho va practicar en vida d’una manera combativa i persistent, sempre educada. Per això el vaig recordar un dia de reivindicació d’unes generacions que ens han portat on som ara i que ens van llegar l’exemple que val ser-hi i persistir si volem un país millor. Com va fer el senyor Matamala, ens la juguem amb la llengua, la base de la nació, del país, dels països. Hi hem de ser sempre per fer honor al que tants han fet des de fa tant de temps perquè algun dia Catalunya esdevingui lliure.

Pep Nadal, cívic i compromès

El concert de l’Avui no em permet assistir a l’entrega dels premis de la Generalitat, dels quals de nou he tingut l’honor i el privilegi de formar part del jurat. I em sap greu. Per aplaudir la feina de la cooperativa Som Energia i la de l’Equip de Suport a la Cronicitat Complexa i Atenció Pal·liativa Pediàtrica de Girona. Però molt especialment per reconèixer la gran feina feta per Josep Maria Nadal Farreras, Pep Nadal, al llarg de la seva vida i per l’exemple donat a moltes generacions. En Pep, catedràtic emèrit d’història de la llengua, mereix el guardó Josep Irla i Bosch, per........

© El Punt Avui