I Marta Madrenas va ser l’alcaldessa de Girona

Des que el 9 de gener del 2016 Artur Mas va anunciar que l’alcalde de Girona Carles Puigdemont era el proposat per assumir la presidència de la Generalitat després del seu pas al costat, fet que es va concretar l’endemà al Parlament i, oficialment, amb la presa de possessió del dia 12, calia trobar un substitut per a Puigdemont a Girona. L’escollit va ser Albert Ballesta, un servidor públic, que va acceptar el repte. Va ser allò que havia anat de número 19 i força regidors van haver de dimitir. Es va haver de salvar també l’anomenat foc amic, d’Unió i de dins mateix de Convergència. No va anar bé. Amb un govern a la Generalitat de Junts pel Sí, amb gent de CiU i ERC, no hi va haver manera que el que era possible al país fos possible a Girona. Hi va haver moltes versions i qui va rebre algunes bufetades va ser Maria Mercè Roca, llavors número 1 d’ERC i a qui li oferien entrar al govern i portar el que volgués, preferentment Cultura. Amb el temps ha quedat clar que les ordres venien de més amunt i no hi va haver acord a Girona. Albert Ballesta va ser escollit alcalde i després de negociar amb tothom i havent quedat molt sol, va decidir engegar-ho tot a dida i presentar la dimissió 53 dies després de ser escollit alcalde. Les lluites intestines van ser cruels i despietades. En queda constància al llibre de l’Albert Deu anys menys 53 dies. Esquerra no va voler entrar al govern i Marta Madrenas va accedir a l’alcaldia. I amb gir de guió: formant equip de govern amb el PSC de Sílvia Paneque. Es va desfer el gran pacte independentista que a Catalunya iniciava el camí del referèndum i que no va ser possible a Girona, i mentre es caminava cap a la independència, CiU i PSC governaven a Girona. Allò va durar fins al referèndum, que es va trencar, però vist en perspectiva per a la ciutat va ser un any i mig d’una certa tranquil·litat. El referèndum ho va trencar, Sílvia Paneque va tornar a l’oposició i Madrenas, en minoria, va governar i va guanyar les eleccions del 2019 i va ser alcaldessa fins al 2023, quan va decidir no tornar a presentar-se. Ara és diputada a Madrid, el negre del seu cabell s’ha transformat en un ros blanquinós que li ha canviat el look i fa l’efecte que s’ho passa bé a la tribuna del Congrés fent discursos, fotent canya i tirant endavant lleis contra la multireincidència. Tal dia com avui fa deu anys que va ser alcaldessa. Amb un pacte amb el PSC. Amb les perspectives electorals que venen per a l’any vinent, ves a saber com acabaran els pactes que s’intueixen necessaris en un ajuntament en què les forces polítiques hauran de buscar majories alternatives per sumar 14 escons i governar amb comoditat un ajuntament que segurament serà molt diferent de l’actual.

El Concili Vaticà II va entrar a Girona en cotxe descapotable

Va ser un dia de Sant Josep, quan Sant Josep era dia festiu i molt festiu, que una alenada d’aire fresc va entrar a l’Església gironina. Ho va fer per la carretera de Barcelona, on en un cotxe descapotable va arribar oficialment a la ciutat el bisbe Narcís Jubany i Arnau, que havia estat nomenat el 7 de febrer de 1964 bisbe de Girona pel papa Pau VI. Venia a substituir un bisbe de llarg recorregut, Josep Cartañà Inglés, que va ser bisbe de Girona des del 1933 fins al 1963. El tarragoní Cartañà va ser un bisbe que va haver de fugir amb el cop d’estat i va salvar la pell gràcies al conseller de la Generalitat Ventura Gassol, antic alumne seu, i a la tornada va representar, a la seva manera, el nacionalcatolicisme. Això sí, el catecisme el va fer bilingüe el 1941 i només en català el 1947, cosa que volia dir que tenia caràcter. Ho va mostrar també en la defensa........

© El Punt Avui