Hi ha persones que coneixes en un moment determinat de la vida i que et cauen bé, però que per les circumstàncies que siguin passa el temps i els anys i no hi ha contacte malgrat viure a prop i tenir-hi una gran empatia. Cadascú fa el seu camí i de cop han passat 50 anys, que aviat és dit, i gràcies a les xarxes, que alguna cosa bona tenen, recuperes aquell col·lega perdut i saps que continua fent cançons i que és una ànima lliure, un irreductible defensor del nostre territori i un ferm independentista. Sovint penja vídeos i cançons al Facebook i et retorna el seu caràcter genuí, únic. Penses que si un dia vas a Sant Feliu t’encantaria retrobar-lo, però la vida és implacable i ens acaba de deixar en Llibori, el ganxó Josep Anton Pujol Botifoll. Aquesta columna es podia haver titulat “L’últim i verdader bandoler de l’Ardenya”, com va escriure el seu amic Carles Borrego, i també “El nostre Frank Zappa”..., encara que prefereixo “El gran Llibori”, perquè era inclassificable i un àcrata singular que a les portes del setè cel hi trobarà companys com Xavi Monfort, Pau Donés o Toni Ferrer. El 21 de gener del 2026, amb tota la seva ironia, va publicar al Facebook (des de la distància no sabíem que era el seu comiat): “Estimats amics, a causa de les meves activitats artístiques, nocturnes i les diverses experimentacions per trobar el sentit artístic i la veritat a aquesta efímera vida. Walk on the wild side (Camina pel costat salvatge), dixit. M’ha portat a Miami Beach a estar un, espero que breu, temps ingressat. Trobo a faltar la badia ganxona i la meva estimada Ardenya, que m’acompanyen cada dia a la meva humil cambra. Ganxons, recordeu que vivim en un paradís que ens hem carregat salvatgement. Estigueu quiets un rato, collons! I deixeu-ho tal com està pels vostres nets. Aquí vivim, aquí xinem. Endavant ses atxes!” Llibori, que va morir el 5 de febrer, als 72 anys, va començar a cantar als anys setanta fent duets amb el seu amic Albert (havien treballat de delineants amb l’arquitecte Carmenati i, si no m’erro, també van portar el bar L’Arc). Va tocar i cantar amb els grups Peti qui Peti, la Colla Jacomet, Quercus i Llops de Mar. Autor d’havaneres reivindicatives i celebrades, es desvivia per la seva musa i sòcia artística Arletibori, la seva neta d’11 anys, intèrpret de violí amb un notable virtuosisme.

© El Punt Avui