El morró abri­gava des­me­su­ra­da­ment la campànula que treia el cap: brots verds tan menuts com espe­rançadors que apun­ten mane­res d’esde­ve­nir una catifa lila mag­ni­fi­cent, un enta­pis­sat morat de cam­pa­ne­tes sofer­tes que mera­ve­llen sense neces­si­tar aten­ci­ons. Ma mare va ser impla­ca­ble amb aque­lla mala herba que s’ense­nyo­ria a les........

© El Punt Avui