Salvador Illa, durante un acto de la Diada celebrado en Madrid a mediados de septiembre. / Xavier Amado

Amb l’intervencionisme pujolista la imaginació cultural va perdre desimboltura, de la mateixa manera que el dirigisme lingüístic –el dogma pedagògic de la immersió– comporta una frustració expressiva i en drets. Més enllà del gran aldarull del finançament autonòmic, llengua i cultura estan a l’expectativa després dels primers compassos de la inauguració de Salvador Illa.

Ara per ara la música pot sonar bé encara que fa falta saber quina lletra l’acompanya. Falta veure si es mantenen la doctrina lingüística i el constructivisme cultural que va voler estipular la creativitat dels individus. Les dues ortopèdies han fracassat.

Segons Kundera, l’ideal d’Europa és la màxima diversitat en el mínim........

© El Periódico (CAT)