Catalunya és una nació. Aquesta afirmació històricament incontestable només es pot negar des d’una perspectiva ideològica –sovint vinculada a una concepció colonitzadora–, però és inapel·lable en termes polítics, culturals i identitaris.

Que, a partir d’aquesta realitat hi hagi qui consideri que és millor mantenir-se en una estructura més gran, o derivar cap a opcions federals, però no separar-se d’Espanya, és una posició igualment respectable. Al capdavall, les nacions poden trobar moltes maneres de relacionar-se i sobre la qüestió fa tres segles que debatem a casa nostra. Però, si qualsevol plantejament polític és igualment acceptable –centralista, federalista, autonomista, sobiranista, independentista–, no ho és, en canvi, negar el fet nacional català. I qui ho fa sap, perfectament, que li nega la condició per poder-li negar els drets que comporta. Al capdavall, com em deia un exministre de la dreta, "de los de antes", la minorització de Catalunya com a simple regió és una "cuestión de estado", és a dir, una clara qüestió de domini. Però........

© El Periódico (CAT)