Andalusia: les lliçons
Avui és el primer dia d’un nou temps polític que obligarà els dos partits principals a redirigir, afinar i innovar les seves estratègies. Després d’un cicle electoral mogut -Extremadura, Aragó, Castella-Lleó, Andalusia- s’inicia un silenci electoral que, a excepció de les municipals, no es trencarà fins al juliol del 2027, quan Pedro Sánchez convoqui eleccions. I aquesta és la primera conclusió dels resultats d’Andalusia: Sánchez no avançarà les eleccions. No en té motius, i necessita temps per preparar el nou assalt a la Moncloa. Sánchez domina completament el calendari electoral i aquesta és una eina poderosa davant d’un adversari que no acaba de trobar el discurs, i està tenallat pel verb incendiari de l’extrema dreta.
Els resultats del 17M andalús generen tres titulars indiscutibles. El primer, que el PP té un resultat espectacular (19 punts més que el PSOE, domini a les 8 províncies i més vots absoluts), però no ha aconseguit l’objectiu més valuós: evitar "l’embolic" d’engolir-se el gripau de Vox. El segon també és rotund: el PSOE ha rebut una........
