Dos mesos ja des que Netanyahu va convèncer Trump per atacar l’Iran. La "incursió", en el llenguatge trumpià que continua evitant anomenar-la guerra perquè per a això necessitaria el permís del Congrés, duraria un parell de setmanes i acabar amb la "rendició incondicional" del règim dels aiatol·làs. Però, bravata rere bravata, i ultimàtum rere ultimàtum, amb l’amenaça d’"esborrar del mapa tota una civilització", Ormuz continua tancat mentre l’economia mundial està pagant les conseqüències de la restricció més gran al subministrament energètic de la història.

Els europeus veiem de nou l’amenaça de l’estagflació, creixement a la baixa, inflació a l’alça, amb un escenari pitjor per a Alemanya, que ha reduït a la meitat les seves expectatives de creixement, que per a Espanya, protegida pel seu més gran desenvolupament de les renovables. Però les reserves de querosè flaquegen i els avions no volen amb energia solar. El bloqueig d’Ormuz fa mal a l’Iran i al món, en una guerra de desgast econòmic per veure qui aguanta més.

La guerra no li va........

© El Periódico (CAT)