Al món els papers estan repartits desigualment: n’hi ha que donen, n’hi ha que reben i n’hi ha que resisteixen. No són el mateix. Alguns disfruten atacant, com Vladímir Putin, Bibi Netanyahu o Donald Trump. Ells ho tenen clar, només creixen si tenen a prop un enemic per colpejar tot i que de vegades la factura els surti cara, com li ha passat a Trump amb els aiatol·làs iranians, que si hagués intuït el que passaria s’ho hauria pensat dues vegades i li hauria dit que no al seu amic Bibi quan aquest li va vendre la moto d’un atac quirúrgic, fàcil i ràpid. Putin ataca Ucraïna, que no li havia fet res, perquè així deixa volar els seus somnis de grandesa i pot justificar la seva repressió implacable del poble rus, que és com la puta que a més posa el llit, perquè aquesta "operació especial" dura ja més que la Gran Guerra de 1914 i Rússia porta mig milió de morts, que es diu aviat. Un altre agressor que disfruta és Netanyahu, al qual la guerra li convé per arribar a les eleccions de tardor com el garant de la seguretat........

© El Periódico (CAT)