Estreno de Puig Antich, cas obert en la tercera galería de la antigua cárcel Modelo. / FERRAN NADEU

L’acte de reparació de Salvador Puig Antich va ser un acte destacable en termes polítics, però insuficient des del punt de vista de la dimensió col·lectiva de la seva memòria i de la quantitat de persones repressaliades que encara estan pendents de reconeixement públic.

El passat 16 d’octubre el Ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va entregar el document que acredita la nul·litat de la sentència que va acabar amb la vida de Salvador Puig Antich a les seves germanes, Carme, Montse, Imma i Merçona Puig Antich. El document, en format de diploma, el reconeix com a víctima del règim franquista, apel·lant a la il·legalitat del tribunal que el va jutjar en Consell de Guerra.

El diploma fa referència a la Llei 20/2022 de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica. El seu article 5 declara la il·legalitat i la il·legitimitat dels judicis franquistes, els tribunals, així com la nul·litat de les seves sentències i resolucions. Però no només això, la Llei de Memòria Històrica de 2007 també ho feia en els seus articles 2 i 3. Per tant, la sentència a mort de Salvador Puig Antich és jurídicament inexistent des de l’aprovació de la Llei de 2007. Puig Antich també va ser una de les persones incloses en el llistat de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada pel Parlament de Catalunya el 2017.

L’entrega del diploma venia a escenificar allò que regula la llei amb el ministre i les germanes, i a concretar-ho en la figura de Salvador Puig Antich. Va ser, doncs, d’un acte de reparació que les germanes Puig Antich van rebre amb satisfacció; políticament fou notori perquè es reconeix un dels símbols més populars de la repressió i la violència de la dictadura franquista, i tanmateix, va ser un acte mancat de la dimensió........

© El Periódico (CAT)