Hans Laguna, autor del libro Yo siendo yo. El teatro de la autenticidad en las estrellas del pop, en una imagen promocional. / El Periódico

Un dels adjectius que, en els 90, els periodistes musicals detestàvem cordialment era ‘autèntic’: eren temps de fractura entre l’estil indie i la resta, i quan un artista el manejava ens grinyolava molt. Sonava pretensiós, impostat, buit. Ara no circula tant, però sí que prosperen expressions de fons semblant, amb les quals el cantant es presenta com un ésser genuí i no com un producte de màrqueting, que, és clar, és el pitjor.

Això passa ara que tothom veu que la música es mou a través de mecanismes, si és possible, més planificant que abans:........

© El Periódico (CAT)