A l’Estat espanyol assolir la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de la dictadura franquista no solament ha exigit dècades, durant les quals centenars de milers d’agreujats moriren sense haver estat reconeguts com a víctimes, sinó que encara avui resten pendents qüestions d’una gran transcendència. És el resultat de l’anomenat "model espanyol d’impunitat", raó per la qual tot allò relacionat amb els drets de les víctimes es convertí en una veritable croada democràtica. Una conquesta condicionada per l’hostilitat de la dreta espanyola i l’escassa ambició del PSOE per temor a alterar l’statu quo nascut en la Transició.

Per això, s’hagué d’esperar fins a l’any 2022 perquè la llei de memòria democràtica, malgrat ratificar la preconstitucional llei d’amnistia amb què s’havia impedit judicialitzar els crims comesos, oferís alguns avenços fins aleshores rebutjats. Que serveixi com a exemple el reconeixement de la il·legalitat i l’anul·lació de les sentències judicials polítiques, entre les quals la del president Companys, que en la llei de memòria històrica de Rodríguez........

© El Periódico (CAT)