Em vaig criar, com molts dels nascuts a finals dels 70 i durant la primera meitat dels 80, en una llar masclista, en què els homes estaven eximits, només per ser homes, de les feines de casa, oficis, en deia l’àvia. El que és domèstic, sempre amb una connotació menyspreadora, també en la literatura, era cosa de les dones. Vaig créixer en un matriarcat en què, curiosament, havien sigut elles les que, amb un esperit i una força admirables, en els pitjors moments, històrics i personals, i sense cobrar un ral, havien tirat la família endavant. No em va estranyar, però, aquesta adjudicació, tan assumida com inqüestionable, dels rols a la llar, tot i que la mare treballava fora, un concepte, el de treballar fora de casa, que no he sentit mai associat a cap home, ni tan sols en la........

© El Periódico (CAT)